Feia temps que Braveheart no saltava al camp i ho va fer davant dels meus morros! Em va fotre un "susto" que de primeres em va espantar. Quan vaig veure que cridava com una bèstia, llavors va aparèixer la mà màgica de Leo.El que també m'agrada d'ell, és que,
encara que la parella de ball es posi nerviós,
ell,... va i et calma.
Felicitats Tet, ets gran nen, ets molt gran!
